Un primer estudi realitzat pel Department de Neurologia de l'Hospital Jeroen Bosch, 's-Hertogenbosch, Països Baixos demostra que la Marxa Nòrdica pot millorar la mobilitat en la malaltia de Parkinson (MP).
Aquí, es va e
xaminar si els efectes beneficiosos persisteixen després d'un període d'entrenament. Es van incloure 19 pacients afectats de MP [14 homes amb una mitjana d'edat de 67,0 anys (rang 58-76); Escala de Hoehn i Yahr entre 1-3] els quals se'ls va sotmetre a un programa d'exercicis de MN de 6 setmanes. El resultat es va avaluar abans del programa (T1), immediatament després del període d'aplicació (T2), i -en un subgrup de 9 pacients- 5 mesos després de l'aplicació del programa (T3). En T2, es va observar una significativa millora en l' aplicació del test UP & GO (TUG), on s'analitza la bipedestació, la marxa durant 10 metres, la tornada i sedestació; la prova de 6 minuts a peu i finalment la qualitat de vida (PDQ-39). Tots els efectes del tractament persistiren en T3. El compliment va ser excel · lent, i no es van observar efectes adversos. Aquestes troballes preliminars suggereixen que la MN podria proporcionar una manera segura, eficaç i agradable per reduir la inactivitat física en la malaltia i millorar la qualitat de vida. Ara, doncs, un gran assaig clínic aleatoritzat semblaria justificat.
xaminar si els efectes beneficiosos persisteixen després d'un període d'entrenament. Es van incloure 19 pacients afectats de MP [14 homes amb una mitjana d'edat de 67,0 anys (rang 58-76); Escala de Hoehn i Yahr entre 1-3] els quals se'ls va sotmetre a un programa d'exercicis de MN de 6 setmanes. El resultat es va avaluar abans del programa (T1), immediatament després del període d'aplicació (T2), i -en un subgrup de 9 pacients- 5 mesos després de l'aplicació del programa (T3). En T2, es va observar una significativa millora en l' aplicació del test UP & GO (TUG), on s'analitza la bipedestació, la marxa durant 10 metres, la tornada i sedestació; la prova de 6 minuts a peu i finalment la qualitat de vida (PDQ-39). Tots els efectes del tractament persistiren en T3. El compliment va ser excel · lent, i no es van observar efectes adversos. Aquestes troballes preliminars suggereixen que la MN podria proporcionar una manera segura, eficaç i agradable per reduir la inactivitat física en la malaltia i millorar la qualitat de vida. Ara, doncs, un gran assaig clínic aleatoritzat semblaria justificat.També podem veure: http://www.exercise-works.org/latest-news/2011/5/22/exercise-and-parkinsons-disease-patients.html.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada